PROLIX, A adj.

Difús, a; massa llarg.

"E no sies molt prolilx de paraules, sino breument se deu scriure, e per quant totes les coses breus plaen als moderns..."
Anònim Tractat de moral València, 1502

"E per ço airats de tu han ta fet viure e finar molt dolentament, la manera de la qual seria prolixa a dir."
MS. 352, f. 148 vº. Bibl. de Catalunya

"Per que n aço ja y som estats
Altres vegades,
Hi n an rebut prou sofrenades
Sobre aço;
Per ço no vull esser molt yo
Ara prolix."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.991

"Clara conexença he que molt son stat prolix en mes paraules..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.216, lib. quart